PRIMERS AUXILIS: LA HIPOTÈRMIA

RECOMANO EL LLIBRE '' QUE SERÍA YO SIN TI''

Aquest llibre l’he agafat aquest any a la biblioteca. El vaig agafar per la portada i també per l’argument del llibre, que em va agradar. Al principi pensava que seria avorrit però a mida que el començava a llegir em semblava molt interessant.          

El títol del llibre és ‘’¿Que sería yo sin ti?’’. L’autor es diu Guillaume Musso, de l’editorial Planeta Internacional, publicat l’any 2010. L’escriptor és francès, però narra els fets a Nova York i a França.

La història tracta sobre una noia, Gabrielle, que té dos amors, el seu pare i el seu primer amor. Però el noi és un jove policia i el pare és un lladre molt buscat. Ella no es veu amb ningú dels dos des de fa anys, però el lladre i el policia s’odien. Semblen problemes que només pot solucionar la mort...

La lectura em sembla molt entretinguda, i amb molt misteri i intrigant. Jo el recomanaria a joves que els hi  agradin les lectures d’amor i intriga.

Crònica medieval

Crònica de la ruta medieval

Vam anar en un transport molt senzill, el metro, és a dir, es pot anar fàcilment. Una vegada allà vam anar fins al museu d’història de Barcelona.

 

Quan vam entrar en el museu hi havia una guia. Dins vam veure com era Barcelona en època medieval (segle V fins al segle XV), era molt petita i tota emmuralla, però com que dins de la muralla no cabia mes gent, es van fer petites vil·les fora, així que es va augmentar per protegir-les. També vam veure que la gent que tenia lepra o era gent immunda per la comunitat, i els traslladaven a un hospital, i si es passejaven per la ciutat havien d’ anar amb una campaneta al coll. Vam passar a com vivien la gent i vam aprendre que  menjaven amb les mans, i que abans de menjar es netejaven les mans i desprès de fer l’àpat també. La dona era la persona  menys valorada de tota la casa.

A la ruta pel carrer vam anar a la catedral de Santa Maria del Mar i tota l’arquitectura era en art gòtic, hi havia unes cristalleres de colors molt bonics amb dibuixos. Desprès vam anar al carrer del call, lo que era l’antic barri jueu. Vam anar a una plaça on les parets d’una antiga església tenia forats, a conseqüència de el afusellament de gent allà, en la 2n Guerra Mundial. També vam veure un balco fet en art gòtic. Vam estar en varies catedrals i barris de la època. Al final de tot estàvem en una plaça on vam prendre apunts. I així  conclou la ruta medieval.

 Quan vam entrar en el museu hi havia una guia. Dins vam veure com era Barcelona en època medieval (segle V fins al segle XV), era molt petita i tota emmuralla, però com que dins de la muralla no cabia mes gent, es van fer petites vil·les fora, així que es va augmentar per protegir-les. També vam veure que la gent que tenia lepra o era gent immunda per la comunitat, i els traslladaven a un hospital, i si es passejaven per la ciutat havien d’ anar amb una campaneta al coll. Vam passar a com vivien la gent i vam aprendre que  menjaven amb les mans, i que abans de menjar es netejaven les mans i desprès de fer l’àpat també. La dona era la persona  menys valorada de tota la casa.       

A la ruta pel carrer vam anar a la catedral de Santa Maria del Mar i tota l’arquitectura era en art gòtic, hi havia unes cristalleres de colors molt bonics amb dibuixos. Desprès vam anar al carrer del call, lo que era l’antic barri jueu. Vam anar a una plaça on les parets d’una antiga església tenia forats, a conseqüència de el afusellament de gent allà, en la 2n Guerra Mundial. També vam veure un balco fet en art gòtic. Vam estar en varies catedrals i barris de la època. Al final de tot estàvem en una plaça on vam prendre apunts. I així  conclou la ruta medieval.

EL RACÓ PREFERIT DEL MEU COS

Un racó del cos molt important: el cervell. Per a mi es un òrgan meravellós. Si ens fixem es tota la nostra la vida, allà hi és tot, és com si fos una gravació. A més si no fos per ell no podríem estudiar per un examen, recordar quan et van felicitar per alguna cosa fantàstica que vas fer. Però això no és tot. No utilitzem tot el cervell només una petita part. Per a mi és un múscul important que encara que sigui bastant lleig, és allà al nostre cap. Els sentiments o les emocions i els nostres somnis són allà ficats com en una mena de bagul tancat amb clau que només tu pots obrir. El cervell amb totes les milions de connexions que té, té mil ordres que rep, per escriure aquest text el meu cervell ha donat moltes ordres. Els científics diuen que només en un segon podem captar un milió de pensaments. Un múscul tant important no hauria de caure en l’oblit.

EL MEU NOM

EL MEU NOM:MIRIAM

El meu nom tota una història. Sempre que penso en el meu nom em pregunto per què els meus pares van triar aquest, podien haver escollit un altre molt més lleig. Però jo estic contenta amb  el nom, no m’imagino amb cap altre, però a més el meu nom no té diminutiu i això m’agrada perquè així  no me’l canvien. Em pregunto si a d’altres persones també  els hi agrada. Va, de fet, tant me  fa, el que importa és que és bonic.

DEU MOMENTS DE FELICITAT

 1-Escolto la musica que m’agrada, i això , em fa recordar moments feliços de la meva vida.
 2-El noi que m’agrada acaba de passar, quins nervis, segur que m’he he posat vermella, però no m’importa soc feliç.
 3-Tinc Internet i a casa!, es el que crido quan a casa meva agafo d’Internet, quina felicitat.
 4-El meu moment del dia, per fi puc agafa la novel·la que m’estic llegint i ser la protagonista de l’historia, això em fa sentir feliç.
 5-Per fi cap de setmana. Ara ja puc sortir amb les meves amigues. Anirem al cinema o mirarem botigues? Quina felicitat.
   6-Arribo a casa i desprès del col·legi i els deures agafo l’ordinador quina felicitat.
  7-Cada tarda m’emociono amb aquella llum natural tan bonica. Parlo de la posta de sol que encara que sigui de ciutat es igual de bonica.
      8-Divendres per la tarda, s’ha acabat el col·legi tinc tota la tarda lliure, per fi! Quina felicitat.
   9-Desprès de cada examen, quan et diuen la nota, et dones conte de que aquelles hores que vas passar estudiant han sigut per aprovar l’examen, quina felicitat.
   10-Com que estic de dieta, encara que nomes sigui un quilo el que he perdut, em fa sentir feliç perquè se que ho pogut aconseguir.